Gràcies al repunt del sector immobiliari i a l’increment general del nombre d’operacions de compravenda a nivell nacional, es pot preveure que els habitatges han de vendre’s aquest any de forma més ràpida que en anys anteriors. No obstant això, encara que aquesta afirmació sigui inicialment certa i ho comprovin les xifres i índexs macroeconòmics, també s’ha de tenir coneixement de quanta diferència existeix entre les diferents Comunitats Autònomes i tenir en compte les previsions indispensables segons sigui el cas.
Segons dades publicades recentment per l’Índex de Mercats Immobiliaris Espanyols, segueix sent a les ciutats de Madrid i Barcelona on porta menys temps vendre un habitatge; en concret, uns tres mesos i mig.
I què passa amb les altres Comunitats Autònomes?
En les comunitats autònomes on més temps costa concretar la venda d’un habitatge són Galícia (13 mesos), Castella-la Manxa (12 mesos) i Castella-Lleó (11 mesos). Per contrapartida, les ciutats que millor es desenvolupen en aquest mercat són Saragossa (6 mesos) i Sevilla (10 mesos).
En general, a Espanya es pot dir que la mitjana de venda d’una casa és de 10,5 mesos. No cal oblidar que això constitueix una millora important des de l’any crític de 2013, quan es podia esperar més d’un any sense haver tramitat ni tancat una negociació d’aquest tipus.
Com a nota al marge, podem esmentar que el 20% de les cases venudes a Madrid i el 15% de les quals es venen a Barcelona aconsegueixen un comprador abans d’haver transcorregut el primer mes. D’altra banda, mitjans especialitzats, ressenyen que el país està tornant als nivells de l’any 2011 quant als nivells de compravenda de béns immobles.
I quines són les característiques dels habitatges venuts?
Segons les estadístiques del mercat es prefereixen els habitatges de 90 metres quadrats amb tres dormitoris, sent sensiblement més cares a la ciutat de Barcelona que en la de Madrid.
