Coneix els problemes d’instal·lar un ascensor en una vivenda

Instal·lar un ascensor en una vivenda pot generar una gran controvèrsia a l’hora d’acordar si és necessari o no la seva col·locació. I és que sovint les discussions de veïns poden durar mesos o anys. Això és a causa que els propietaris dels locals i dels pisos de les plantes baixes consideren un gran perjudici econòmic pagar per un servei que no utilitzaran. A Finques Ollé et donem més detalls:
Segons s’indica la llei de supressió de barreres arquitectòniques i el art 10 de la llei de propietat horitzontal, ha de donar-se prioritat a aquelles obres que representin una millora en quant a accessibilitat.

A partir d’aquí, l’aprovació de la instal·lació de l’ascensor, requereix de la majoria simple dels propietaris en votació celebrada en junta segons la llei de propietat horitzontal. Aquest últim és el requisit fonamental per poder dur a terme el procés.

Una vegada obtinguda la majoria simple, cap propietari pot quedar exonerat de pagar la instal·lació de l’ascensor en la comunitat de propietaris. Pagament al que ha de contribuir amb la seva quota de participació.

En cas que no s’arribi a un acord per majoria, els propietaris interessats no podran reclamar als propietaris disconformes. En algunes ocasions, els propietaris interessats poden decidir executar la instal·lació de l’ascensor corrent ells amb totes les despeses.

En aquests casos, la utilització de l’ascensor es restringeix als propietaris que han pagat per aquest servei mitjançant la col·locació d’una botonera amb clau. Aquest sistema permet que posteriorment a la instal·lació de l’ascensor, si algun propietari disconforme canvia d’opinió o accedeix un nou propietari a la comunitat a través d’una compra-venda, tingui la possibilitat de rebre una clau sempre que pagui la part proporcional que li correspon.

Una altra forma de solucionar aquestes diferències seria que la comunitat eximeixi del pagament de les despeses de la instal·lació i manteniment de l’ascensor als locals comercials i als veïns que s’oposin. Aquesta última solució requereix de la seva indicació expressa en els estatuts de la comunitat o acord unànime de la junta de propietaris.

També es pot arribar a una fórmula intermèdia, exigint el pagament de la instal·lació als veïns disconformes però exonerandoles de sufragar les despeses de manteniment.